Català | Español | English

No poder parlar no vol dir no tenir res a dir - "Ruth Candela"

SAAC són les sigles corresponents a: Sistema Augmentatiu i Alternatiu de Comunicació. Hi ha persones que, per les seves circumstàncies, són incapaces de parlar de la manera ordinària a causa de moltes causes. Pensem en persones afectades de paràlisi cerebral, TEA, ELA, a causa d'un ictus, diverses síndromes, etc. Un SAAC és un mètode, eina,... que pot fer possible la parla d'una forma alternativa o augmentativa. D'aquí endavant no direm, parla sinó, sistema de comunicació, encara que personalment, per a mi, no són conceptes sinònims, però farem servir sistema de comunicació que és el terme àmpliament usat.

Al gra, històricament moltes persones afectades de paràlisi cerebral, o similars, eren tancades a casa seva o en centres psiquiàtrics creient que mai podrien tenir el que tradicionalment anomenem una vida digna. Segons sembla, la capacitat de parlar i de comunicar-se eren considerades necessàries per ser una persona. Algú va pensar que el fet que una persona no digués res, era perquè no tenia res a dir. Gràcies a Déu, la societat ha evolucionat i del que es tracta és de cercar un sistema alternatiu perquè es pugui fer. Un dels primers, ja tradicionals, són els taulers de comunicació que necessita una altra persona per "dirigir" la conversa:

Un Comunicador Dinàmic és un tauler de comunicació pensat per a ser usat directament per l'usuari mitjançant un dispositiu electrònic.

Actualment ens referim a un ordinador o una tauleta (que no deixa de ser un ordinador) que mitjançant alguna cosa que l'usuari tingui control voluntari, moure el cap, el peu, una bufada, moviment d'ulls, etc. permeti realitzar a la persona, de manera independent, els actes comunicatius i l'accés a l'alfabetització.

Per exemple, aquí podeu veure el Marc amb un tauler de comunicació electrònic (comunicador dinàmic) compost per pictogrames i paraules que mitjançant un moviment del cap (que controla voluntàriament) aconsegueix comunicar-se. Ho fa a través d'una forma d'accés anomenada escombratge automàtic:

Actualment, sobretot per a persones amb discapacitat motriu severa, hi ha sistemes de seguiment d'ulls, eyetracking, que només necessiten de l'usuari control de la mirada.

Si la persona no té discapacitat motora, o la té molt lleu, un altre sistema daccés és el tàctil. Aquí veiem el Jordi comunicant-se i usant aquest mètode d'accés:

Amb tot això el que he pretès dir és que quan considerem fer servir com a SAAC un comunicador dinàmic, és molt important tenir en compte, també, el mètode d'accés. Hi ha usuaris que, depenent de l'ocasió, poden fer servir un o altre.

Quan una família s'adona que el seu fill té el que s'anomena necessitats complexes de comunicació, què hauria de fer en la meva modesta opinió?

Crec que les sospites haurien de ser suggerides a part dels pares pels pediatres, mestres o educadors a les escoles bressol i als col·legis (EAPs). Per això, tot aquest personal hauria d'estar format en detecció i, també, tenir coneixements sobre SAAC, per informar els familiars sobre aquest tipus de recursos.

I m'atreviré a demanar una cosa molt més ambiciosa, una de les finalitats més importants de l'escolarització de les persones és l'aprenentatge del llenguatge i la lectoescriptura. També hauria de ser una finalitat de l'escola que les persones que no els poden adquirir de forma ordinària, poguessin fer-ho, encara que sigui d'una manera alternativa, usant per exemple un SAAC.

Per cert, m'atreveixo a denunciar un fet que sabem que passa en algunes escoles, no a totes, esperem. Hi ha escoles que no permeten als alumnes que usen aquests sistemes, portar-los a les classes. És com si a un nen que es comunica amb la parla li tapessin la boca en entrar a l'escola.

Aprofito per explicar una cosa sorprenent. En principi, i en general, aquests sistemes usen pictogrames, imatges, fotografies, tal com es mostra als vídeos, perquè s'ha vist que ajuden a la comunicació, però, si s'aconsegueix que aquests nens adquireixin la lectoescriptura, cosa que pot ser ajudada també per un SAAC, aconseguiríem que la seva competència comunicativa creixi exponencialment.

Conec casos de nens i nenes amb necessitats complexes de comunicació que, usant per parlar un comunicador SAAC com a complement o com a alternativa a la parla, aprenen a escriure (amb el comunicador) ia llegir abans que els nens que ho aprenen de forma ordinària. Fins i tot conec el cas d'un nen que, amb 3 anys, ha après a escriure (amb el comunicador) abans que parlar, ia més a més ha començat a parlar (amb ajuda també de teràpies de logopèdia). A més, el comunicador és un SAAC UNIVERSAL que facilita la comunicació IMMEDIATA i NATURAL, esdevenint la pròpia veu de la persona amb necessitats complexes de comunicació. És disparador del llenguatge i en fomenta l'aprenentatge. A més, preveu la frustració de les persones que, altrament, no podrien expressar-se lliurement.

            

I, per fi arribem on volia arribar ;-)

Què és el que han de fer, segons la meva opinió, la societat, el sistema de salut, el sistema educatiu...?

Proporcionar aquests mitjans, aquesta formació i informació a tots els actors involucrats, nens, pares, metges, docents. I, a la societat en general, també, ja que si ens trobem amb una persona que fa servir un d'aquests dispositius, no ho veiem com una cosa estranya, sinó una altra manera d'interaccionar amb nosaltres. Que, com a mínim, necessita una paciència i sensibilitat molt més gran que en una interacció ordinària.

Normalment, un Comunicador Dinàmic està compost d'una quadrícula on a cada casella hi ha un picte, un text escrit i quan es prem s'ofereix la locució. Si només fos això, els comunicadors serien molt pobres, ja que permetrien un sistema molt limitat de missatges. Per tant, hi ha caselles, que es diuen links, que et porten a una altra pàgina amb més missatges. Afegir que no és obligatori fer servir cap col·lecció de pictes, es pot fer servir qualsevol tipus de dibuix o fotografia que van molt bé per personalitzar els comunicadors.

A continuació, el meu granet de sorra, us ofereixo uns comunicadors dinàmics llestos per ser usats virtualment amb qualsevol tipus de dispositiu:

1 - Comunicador molt senzill. Només té dues pàgines i una pot trucar a l'altra mitjançant les caselles on es pot veure una fletxa. Si no parla en català, cliqueu on posa menú

Aprofito per explicar una cosa molt important. Hi havia una empresa americana que venia, a un preu no gaire mòdic, una col·lecció de pictes que es van convertir en un estàndard. En canvi, aquí a Espanya vam tenir el privilegi que una administració, el govern d'Aragó, subvencionés la creació d'un banc de pictes i els posés a la disposició de la humanitat. Bravo, agraïment i felicitacions a la gent de ARASAAC per la iniciativa. Sobre això, hi ha una història personal força curiosa.

2 - Comunicador completo realizado por la logopeda Águeda Brotóns. (En castellà) Aquest quadern de comunicació parteix de la proposta de vocabulari que planteja Gloria Soto (especialista reconeguda internacionalment en l'àmbit de la comunicació augmentativa i alternativa i la narrativa personal) en el seu Protocol per a l'anàlisi de mostres de llenguatge assistit per SAAC; totes les paraules que apareix subratllades són les que llista Gloria Soto al protocol esmentat. Este va ser dissenyat per analitzar mostres de llenguatge d'usuaris/es de SAAC que estan a les etapes inicials del desenvolupament del llenguatge, independentment de la seva edat. A continuació podeu veure un vídeo explicatiu sobre aquest quadern de comunicació:

2 - bis Comunicador complet realizat per la logopeda Águeda Brotóns versió experimental en català. És la traducció gairebé literal de la versió en español. No crec que sigui del tot correcte, qualsevol suggeriment serà ben rebut. Cal dir que també és un experiment per treballar en facilitar la traducció dels comunicadors a diferents llenguatges. Si no parla en català, cliqueu on posa menú i us sortirà un quadre de diàleg on se us oferirà els sintetitzadors de veu disponibles en la vostra configuració de dispositiu i navegador.

3 - Comunicador completo Protocolo Gloria Soto - TEXTO. Autora: Águeda Brotóns. El quadern de comunicació "ProtocoloGSotoTexto" té la peculiaritat, respecte a l'anterior, de comptar (en totes les categories semàntiques que el componen) amb un accés al teclat, d'aquesta manera ampliem l'ús del mateix a un rang més gran d'usuaris, incloent així a aquells que estiguin consolidant l'adquisició de la lectoescriptura, a més de possibilitar en els casos que sigui possible l'ús de l'ortografia com a sistema alternatiu de comunicació.

4 - Comunicador para mujer adulta con afectación motora . Sor Isabel és una persona de Badajoz amb una història darrere increïble que des de sempre ha lluitat per les persones més necessitades. Ha creat molts comunicadors dinàmics especialitzats per a diferents tipus de necessitats comunicatives.

5 - Los parques de Moaña "hablan" con pictogramas - Praia. Per sensibilitzar al tema CAA, i utilitzar directament, un grup de logopedes de Galícia ha creat un comunicador en un mural a la platja de Moaña. Aquí teniu la versió que dóna "vida" a aquest comunicador. Via Faro de Vigo.

No només necessiten SAAC persones amb diversitat funcional. Pensem en l'àmbit d'un hospital la situació següent: Una persona que ha patit un accident arriba a urgències i no en pugui parlar i, a sobre, no parla la nostra llengua. Els comunicadors dinàmics ens poden ajudar en aquests casos. Us ofereixo tres comunicadors com a mostra:

1 - Primers auxilis. Àrab - Català.

2 - Primers auxilis. Ucraïnès - Català.

3 - Primers auxilis. Rus - Català.

Aquestes eines no només serveixen com a sistemes de comunicació. Tal com hem dit, poden ajudar a ladquisició de la lectoescriptura (i aquesta, alhora, ajuda i potencia la comunicació), així com també poden ajudar a la realització dactivitats daprenentatge. Aquí hi posem unes mostres:

1 - Espurnes de llum. Activitats per aprendre els colors, les vocals, els números, les xifres, les fruites, mitjans de transport:

2 - Palabras, frases y canciones. Águeda Brotóns ha realitzat una aplicació que aglutina diverses activitats per treballar, entre d'altres, associació de paraules amb els seus referents, escriptura compartida de diverses cançons, resposta a preguntes i escriptura de la carta als Reis Mags amb suports. Deixem que ella mateixa us expliqui el seu propòsit i funcionament mitjançant el vídeo següent:

3 i 4 - Reconeixement global de paraules per via directa i teclat amb gestos de suport als fonemes. Águeda Brotóns ha realitzat dues aplicacions basades en la proposta d'intervenció que plantegen Marc Monfort i A. Juárez al seu llibre Llegir per parlar. La proposta metodològica que proposen per a l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura l'han desenvolupada amb nens i nenes sense parla, amb escàs llenguatge oral i amb trastorns greus de la comunicació.

3 - Reconocimiento global de palabras por vía directa (LEER PARA HABLAR)

Aquesta aplicació consisteix a associar una sèrie de paraules als seus referents. Els autors citats afirmen que el primer pas per a l'aprenentatge de la lectura és el reconeixement global de paraules per via directa i ells han utilitzat aquesta etapa com una mena de test, en aquells casos en què no tenien clar si era possible introduir la lectura a el seu programa educatiu i la conclusió a què van arribar és: Si els alumnes no eren capaços de desenvolupar una mínima capacitat de reconeixement global (almenys 20 o 30 paraules) en unes poques setmanes, consideraven que encara no eren el moment del dit aprenentatge i en cas d'aconseguir-ho era un indicador per intentar abordar l'aprenentatge de la lectura per la via fonològica.

Les paraules que constitueixen aquesta aplicació són només un exemple, atès que el material inicial de lectura l'hem d'extreure del propi llenguatge del nen i de la seva esfera d'interessos. S'han de buscar, en la pròpia activitat del nen, aquells continguts relacionats amb les seves necessitats, desitjos, apetències, sense oblidar la motivació de l'humor o de la provocació i per seleccionar-les hem de negociar amb el nen.

l'entrenament el plantegen de la signatura següent: l'aprenentatge es fa per oposició, per això hem de començar almenys amb 2 ítems. Després d'assenyalar clarament els referents, l'adult realitza una o diverses demostracions de les activitats proposades que poden ser molt variables: col·locar la paraula a sobre, a sota o al costat del referent, unir les paraules als referents a través d'un moviment, enganxar-la paraula al referent, associar-la tocant a la pantalla la paraula i després el referent, oa la inversa… Un cop assolit el primer objectiu (el nen diferencia fins a 4 ítems dels proposats), es repeteixen aquestes activitats en dies successius, afegint al conjunt una nova paraula.

Des d'aquí us convido a llegir, estudiar i posar en pràctica la metodologia que proposen per a l'aprenentatge de la lectura i escriptura per a alumnes no orals, perquè considero que és una molt bona alternativa a INTENTAR-HO, com suggereixen al llibre citat de Marc Monfort i Juárez: “Llegir per parlar”. A tall d'exemple us presento la seqüència que plantegen:

4 - Teclado con gestos de apoyo a los fonemas. Aquest teclat està pensant per utilitzar-se en les primeres etapes de laprenentatge de lescriptura. Considerem que el fet que cada fonema estigui associat a un gest constitueix un altre sistema augmentatiu, on els gestos intenten reforçar l'associació entre fonema i grafema; pretenent, a més, ser un pont entre allò visual i allò auditiu.

Considerem que aquest teclat amb gestos de suport als fonemes pot compensar en el nen l'absència de “retroalimentació” de tipus motor i auditiu per no tenir parla; afavorint el desenvolupament de la consciència fonològica ia través d'aquesta potenciar l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura.

Aprofitant els avantatges que ens ofereix la síntesi de veu de l'ordinador i els enregistraments que hem fet del so de les lletres de l'alfabet i els dígrafs que componen el nostre teclat adaptat amb gestos de suport, podem donar l'oportunitat al nen, en escriure amb ell que rep immediatament el reforç auditiu del fonema i quan escriu la síl·laba o la paraula rep la versió auditiva, permetent comprovar com sona el que ha escrit.

Això ha estat una mostra de comunicadors, quaderns de comunicació i activitats per treballar comunicació, llenguatge i alfabetització ia partir d'ara directament executables des de qualsevol Navegador.

Com els puc fer i/o modificar?

Tot s'ha realitzat mitjançant la darrera versió de Plaphoons, del Projecte Fressa, anomenada, Plaphoons Multiplatform. Podeu veure la documentació així com la seva descàrrega a:

Plaphoons - Manual d'usuari i descàrrega del programa. La versió Multiplatform no només és lliure i gratuïta, sinó que, a més, és OpenSource. Significa que si algú vol fer modificacions, disposa del codi per modificar-lo i adaptar-lo.

Com modificar un comunicador o activitat amb Plaphoons Multiplatform? Águeda Brotóns ens ho mostra al següent vídeo amb la seva activitat, LLEGIR PER PARLAR. Mai no li podré estar prou agraït, no sabeu el treball que ha fet perquè tot això funcioni.

Per realitzar aquest treball he d'agrair a Águeda Brotons, Sor Isabel, Rui Fernandes (versions i idees a Portuguès), les moltes estones dedicades al fet que això funcionés ia la realització de molts comunicadors.

A les meves exalumnes, Najat i Maria, per les versions en àrab, rus i ucraïnès (de fet la meva professió és profe de mats a secundària). I els milers de persones que, des de fa més de 24 anys, han fet servir i, amb els seus suggeriments, han fet créixer Plaphoons.

No puc oblidar-me d'Encarnació i totes les professionals de l'escola Palau de Girona, Quim, tota la gent de recursos BajoCost d'Albacete i el personal del CEAPAT.

Un agraïment especial a la meva família per les infinites hores dedicades al Projecte Fressa. Als meus pares que mai no van acabar de comprendre per què passava tantes hores i nits assegut davant de la pantalla de l'ordinador.

Al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya que fa que això sigui accessible a tothom.

A Álex Ruestes de Fujitsu que en proposar-li una idea que semblava no tenir ni peus ni cap va pensar, i si en té?

A Sibi.cat que fa possible que això arribi a tot el món.

A Pedro Abreu que sense el seu sistema de beques potser mai no hauria pogut estudiar física i tots els meus mestres i professors que amb la seva feina no només em van ensenyar coses, sinó a ser millor persona.